Avui estic molt contenta i ara explico per qué.
Tot i que des de els 6 mesos el meu fill va a piscina, sempre ha mostrar una mica de "resistència" al mitjà aquàtic, i aixó és per culpa de l'apraxia, doncs el fet de no tenir un moviment ocular correcte fa que el seu món tingui un equilibri precari, i si a aixó li afegim la inestabilitat de l'aigua ja tenim la por assegurada. Però amb constància i amor ahir el meu fill va nedar, amb un tub de goma al voltant del cos, tot solet i a la piscina gran. Mireu que guapos, ell (i a més té la pilota!!!) i la Gisela, la seva entranadora i terapèuta a l'aigua, una persona fantàstica i amb una gran paciència.
Mis hijos también nadan desde pequeñitos y les encanta el agua: son unos peces!!!
ResponderEliminarLa natación es muy importante.