He descubierto que todo lo que pasa acaba teniendo sentido. En la apraxia y el síndrome de joubert los cilios que están en los microtúbulos juegan un papel muy importante. Hace tiempo mientras veía y escuchaba algo que yo consideraba puro entretenimiento escuché las palabras microtúbulos y física cuántica alojadas en un entorno que, aunque sanitario, hablaba de muerte y estaba alejado, supuestamente, de las enfermedades raras,Fuí consciente de que si no hubiera visto aquel video jamás habría despertado ante la realidad que hay más allá de la que estamos viviendo, y que la posibilidad de que Arnau en otra realidad no esté enfermo (porque lo está aunque no me guste reconocerlo) puede llegar a convertirse en la nuestra...Gracias.

domingo, 5 de diciembre de 2010

Un conte: " La Doctora dels Estels "

I aquest és el segon conte, que sé que hi ha una estimada persona a qui li anirà molt bé.


Terra Nello Spazio



La Doctora dels Estels

Hi havia una vegada una doctora d’estels. El seu nom era Rita, i tenia els cabells rossos, com la llum del sol.

La doctora dels estels viatjava per l’espai per curar tots aquells estels, planetes, meteors i altres cosetes que hi flotaven. Era una feina com una altra, però a la Rita li encantava fer-la.

De vegades havía de recuperar la cua d’un cometa que s’havía quedat enganxada als anells de Saturn,  d’altres encaixava de nou els anells d’aquest Saturn perque s’havien desordenat, o havia de d’ajudar a algun satèllit a  posar-se en órbita.

Però aquell dia, la Rita tenía feina extra. Es tractava d’una cosntel.lació que feia dies que no es podía reconèixer des de la terra.  La Rita va agafar el seu cohet i es va apropar a un grupet reduit d’estels que estaven al lloc on havía de ser la constela.lació desapareguda.

De seguida es va adonar que aquells estels estaven desordenats i que no corresponien a cap de les constel.lacions conegudes fins aquell moment. I llavors la Rita ho va veure clar, es tractava de la constel.lació perduda, l’Ossa Menor.

No va trigar gaire en adonar-se que de set estels que havia de tenir nomès en quedaven sis. Ón havia anat a parar la numero set? Per sort, la més brillant de totes, la que serveix de guia i que fa de mare es mantenía entre el grup de sis que havien quedat, era Polaris, també coneguda com estel polar i que sempre ajuda a trobar el camí que et porta a casa. 

La Rita va començar a pensar i a pensar com podia sol.lucionar el problema, i llavors va veure que l’estel perdut ara s’havia convertit en un cometa, brillant i espectacular, però que  ja no podia quedar-se a formar part de la Ossa Menor.

En  un primer moment, la Rita, com a bona doctora, va intentar fer tornar al cometa i deixar-ho tot igual, però quan es va adonar que aquell cometa només passaría de tant en tant per la constel.lació i que ja no s’hi quedaría, es va entristir i va plorar. I mentre plorava, un la resta d’estels, inclosa la Polaris, es van apropar a ella i la van envoltar amb una gran llum.  La Rita es va eixugar les llàgrimes en notar la calor amorosa dels altres estels i va decidir que havía arribat el moment d’organitzar de nou la constel.lació.

I tornant a col.locar la Polaris o estel polar en una punta, va dibuixar una llàgrima arrodonida al cel i va anomenar la constel.lació Perla. I des de llavors, la nova constel.lació. va brillar més que mai, i la Polaris va tornar a assenyalar el Nord a tothom qui necessitava trobar el camí.
La doctora Rita va continuar, com sempre, la seva feina de curar estels fent feliç als astres i als habitant de la terra que podíen veure agraïts la nova constel.lació.




Nota: Queda totalment prohibida la reproducció total o parcial d’aquest conte o entrada sense esmentar l’autor original i el bloc al que correspón. També està prohibida qualsevol utilització d’aquest conte o entrada amb finalitat lucrativa. Idea original, text i presentació propietat de Apraxia06 del bloc diari d’una apraxia.

foto: free digital image

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...