He descubierto que todo lo que pasa acaba teniendo sentido. En la apraxia y el síndrome de joubert los cilios que están en los microtúbulos juegan un papel muy importante. Hace tiempo mientras veía y escuchaba algo que yo consideraba puro entretenimiento escuché las palabras microtúbulos y física cuántica alojadas en un entorno que, aunque sanitario, hablaba de muerte y estaba alejado, supuestamente, de las enfermedades raras,Fuí consciente de que si no hubiera visto aquel video jamás habría despertado ante la realidad que hay más allá de la que estamos viviendo, y que la posibilidad de que Arnau en otra realidad no esté enfermo (porque lo está aunque no me guste reconocerlo) puede llegar a convertirse en la nuestra...Gracias.

domingo, 3 de octubre de 2010

Tipus d'apraxia


L’apraxia és pot classificar pel seu origen o bé per la seva afectació. Dins d’aquestes classificacions hi ha diversos tipus d’apraxia, uns més coneguts que d’altres.

-       Apraxia de la parla : acostuma a aparèixer en els nens petits o en neixen amb ella, és un transtorn de la parla.

-       Apraxia bucofacial: incapacitat de realitzar moviments facials com parpellejar o xiular, etc.

-       Apraxia del caminar: dificultats en caminar, com no poder sortejar bé els obstacles, així com arrossegar els peus, etc.

-       Apraxia conceptual: incapacitat de seleccionar o utilitzar els objectes de manera adequada i també incapacitat per fer coordinar moviments complexes i fer certes tasques de manera ordenada.

-       Apraxia Limb-cinètica: incapacitat de fer moviments precisos i fins (suposo que es refereix a la motricitat fina), amb les mans o els dits.

-       Apraxia Ideomotora: incapacitat per copiar els moviments o gesticular, ni poder portar a terme una ordre que implica una funció física.

-       Apraxia ocularmotriu (la que té el meu fill): és força desconeguda, sol tenir un origen genètic però aquest no és el cas del meu fill. Es presenta per la dificultat o incapacitat per realitzar moviments horitzontals amb els ull i de vegades els verticals, aixó afecta en gran manera la mobilitat.

Aquestes definicions les he tret de diversos textes que vaig trobant a internet o en llibres i amb les que faig un petit resum. Cóm que ni sóc metge ni psicòloga ni pedagòga ni res relacionat amb l’estudi físic, recomano que es llegeixin amb cura i no s’agafin com a referencia sino com a una porta oberta a l’ajut per ampliar informació. I per cert, sembla que n’hi ha alguna més, però no tinc prou informació per publicar-la, de moment.

De totes maneres, diré que les apraxies, sobretot jo parlo de la del meu fill, en provocar la sensació d’imposiblitat de fer un moviment o una tasca, o no veure bé, comporten a qui la pateix una gran sensació de fustració, i som els qui estem a prop els que hem de cercar altres maneres de reeducar i reorganitzar el cervell i l’ànima (si, l’ànima a nivell emocional es clar) , de tots els tenen aquestes malalties.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...