He descubierto que todo lo que pasa acaba teniendo sentido. En la apraxia y el síndrome de joubert los cilios que están en los microtúbulos juegan un papel muy importante. Hace tiempo mientras veía y escuchaba algo que yo consideraba puro entretenimiento escuché las palabras microtúbulos y física cuántica alojadas en un entorno que, aunque sanitario, hablaba de muerte y estaba alejado, supuestamente, de las enfermedades raras,Fuí consciente de que si no hubiera visto aquel video jamás habría despertado ante la realidad que hay más allá de la que estamos viviendo, y que la posibilidad de que Arnau en otra realidad no esté enfermo (porque lo está aunque no me guste reconocerlo) puede llegar a convertirse en la nuestra...Gracias.

martes, 26 de octubre de 2010

Apraxia Ocular, Definició del Dr.Juan J. Zarranz

Rainbow

D’apraxias que afecten els ulls i la visió n’hi ha moltes, el Dr. Juan J. Zarranz (catedràtic i cap del servei de neurología del hospital de Cruces), en els seus llibres Compendio de Neurología y Neurología, ha descrit els tipus:

-          Apraxia de parpelles
-          Apraxia vertical
-          Apraxia visualmotora
-          Apraxia ocular congènita
-          Apraxia d’obrir i tancar el ulls
-          Apraxia ocular
En la definició d’apraxia ocular queda explica’t el  problema que es pot observar en el meu fill, i és la següent:

“ Los pacientes no pueden desencadenar voluntariamente los movimientos sacádicos de refijación a un nuevo estímulo visual. Para conseguirlo deben girar la cabeza bruscamente hacia el objeto y  cerrar los párpados; los ojos se desvían en sentido contrario por efecto del reflejo óculo-cefálico. Tras abrir los párpados y con una o dos maniobras de giro de la cabeza consiguen fijar el objeto en la mácula....”

Bé, a  més, refereix que aquesta apraxia passa sol passar més aviat en el pla horitzontal i pot estar relacionada amb malalties degeneratives greus que es van desenvolupan poc a poc, i que per ara sembla ser que no tenen curació tot i que hi ha tractaments i teràpies paliatives.
El meu fill, però, a patit moltes proves que de moment han descartat qualsevol d’aquestes malalties, tot i aixó, sempre estic atenta a la seva evolució en altres aspectes, com el motor, doncs el fet que tingui un retard motor i una parla de vegades lenta està relacionat amb l’apraxia ocular.

Però després de llegir tot el que he llegit, i de plorar com una desesperada tot s’ha de dir, he decidit que vull veure els seus progressos i mirar endavant, no pensar en que pot passar o no passar. Veure’l baixar les escales només agagat amb una mà i sense parar-se a cada graó, veure’l fer tamborelles, veure’l damunt del cavall, i sentir-lo cantar i inventar-se cançons, escoltar com em diu que m’estima i que és el meu cavaller i que jo sóc la seva princesa és l’única cosa que em motiva a seguir llegint informacions que són dures però que em fan desitjar i pensar “i si el meu fill té una apraxia i prou, i si no hi ha res més i és recupera encara que mai serà normal del tot?”.

Estic onvençuda que ell superarà tot els entrebancs, físics i psíquics, socials i educatius amb els que topi i que viurà tant anys com qualsevol altre, perque com algú em va dir la setmana passada, el meu fill no és un nen QUALSEVOL. 



foto: free digital photos

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...