Vull esmentar totes i cada una de les teràpies que fa el meu fill i que em permeten veure com avança. Primer de tot diré que està clar que l’efecte que tenen està totalment relacionat amb la neuroplasticitat de les neurones, i que és endavant hi dedicaré una entrada.
1 - Definició de les associacions espanyoles de Psicomotricitat i Psicomotricistes:
Basat en una visió global de la persona, el terme “psicomotricitat” integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensormotrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un contecte psicosocial. La psicomotricitat, així definida, desenvolupa un paper fonamental en el desenvolupament armònic de la personalitat. A partir d’aquesta concepció es desenvolupen diferents maneres d’intervenció psicomotriu que troben la seva aplicació, sigui quina sigui l’edat, en els ambits preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic. Aquestes practiques psicomotrius han de conduir a la formció, a la titulació i al perfeccionament professional i constituir cada cop més l’objecte d’investigacions científiques.
2 - Una mica d’història de la psicomtricitat:
El neuròleg Ernest Dupré (principis del s. XX), va dir que hi havia relació entre les anomalíes neurològiques i psíquiques i les motrius. Ell va ser qui va utilitzar la paraula Psicomotricitat i a partir d’ell es van desenvolupar les seves idees, com va Wallon, que deia que el moviment en el desenvolupament del psiquisme infantil era molt important, o sigui, que el nen experessava les seves emocions amb el seu cos.
Més endavant, altres metges van evidenciar que la interacció de la familia, el terapèuta, i l’escola són essencials per ajudar al nen que pateix una malaltía neurològica, i que el treball del cos es necessari.
La Dra. en Psicología i Llicenciada en filosfía , Soledad Ballesteros Jiménez, ens diu que segons els seus estudis hi ha dues vertents, , i ens parla de dues tendencies, la primera on el terapèute és més passiu i la segona on és actiu, i dins d’aquesta segona hi ha dues escoles (aquests termes els encanten als psicòlegs i filòsfos):
- escola normativa.
- escola dinàmica.
La dinàmica treballa la part del inconscient i tota la part psíquica, mentre que la normativa es basa en reeducar les etapes que no s’han desenvolupat correctament en el nen.
La psicomotricitat es va intriduir a l’Estat Espanyol fa anys, però no va ser fins el 1980 on es va començar a formar professionals, primer de manera privada. Tot i aixó, els fisioterapèutes imparteixen psicomotricitat però no hi ha una titulació específica de psimotricista, i per aixó podriem dir que gràcies als fisios tenim molts l’oportunitat de rebre teràpies (en aquest cas el meu fill), per part de professionals amb formacions desenvolupades i adequades a les malalties.
3 - Cóm funciona?
La psicomotricitat te´uns continguts i unes aplicacions, i aquí adjunto un quadre molt ben explicat. Aquesta informació està extreta de la pàgina del professor Pedro Pablo Berruezo, que donava classes a la Universitat de Murcia i que va treballar molt a favor de les persones discapacitades i per donar a conèixer tot el que la psicomotricitat pot fer.
| CONTENIDOS DE LA PSICOMOTRICIDAD | APLICACIONES DE LA PSICOMOTRICIDAD |
|
|
També el pedagóg Jesús Jarque García, ens facilita la realització d’exercicis a casa que poden ajudar a estimular a molts nens en molts nivells, començant per la sensació que els provoca fer una tasca correctament, sobretot si era quelcom que en un principi els costava i els podía arribar a frustrar.
Aquest pedagóg a treballat i estudiat molt l’àmbit infantil i per aixó considero que haver trobat aquest trípic a internet és un bon recurs per tenir idees de coses que poden ajudar als nostres fills.
Després hi ha una serie d’exercicis que els han de practicar els fisioterapèutes o algú que tingui una titulació adequada, doncs per exemple, les tamborelles amb nens com el meu que tenen un to muscular baix ( tot i que comença a recuperar-se) necessiten una supervisió i un control específic per tal d’evitar lesions.
Els exercicis que conec, doncs he pogut veure molt de temps com treballen les fisioterapèutes amb el meu fill són:
- tamborelles
- passejar damunt d’un banc de fusta endavant i endarrere, intentant mantenir l’equilibri.
- salts
- pujar graons
- seguir camins
- rodolar damunt matalassos de diferents gruixos
- encistellar pilotes
- botar sobre pilotes
- circuits amb diferentes complements com són ars, pals, etc
- ballar amb música
I uns quants més que com he dit, han de ser dirigits per la persona adequada, que en aquest cas és la Laura, però que quan va començar el meu fill, que no tenía ni un any, era la Inma i després l’Ariadna. De totes elles tinc records càlids i dolços i els agraeixo que estiguessin sempre al costat del meu petit, i sobretot que la Laura continui al seu costa.
Aquest text no és un original ni té validessa educativa en estar fet directament per Diari d’una Apraxia, només és informatiu i té el desig de encuriosir a qui el llegeixi i anirmar a cercar més informació.
Les fonts de les que he extret la documentació són:
- Google Books (Dra. Soledad Ballesteros)
- Wiki (cercar psicomotricidad)
- Jesús Jarque, enllaç directe al tríptic, tot i que recomano cercar més informació d’ell:
- Pedro Pablo Berruezo, de qui també recomano cercar informació:
foto free digital images
No hay comentarios:
Publicar un comentario