He descubierto que todo lo que pasa acaba teniendo sentido. En la apraxia y el síndrome de joubert los cilios que están en los microtúbulos juegan un papel muy importante. Hace tiempo mientras veía y escuchaba algo que yo consideraba puro entretenimiento escuché las palabras microtúbulos y física cuántica alojadas en un entorno que, aunque sanitario, hablaba de muerte y estaba alejado, supuestamente, de las enfermedades raras,Fuí consciente de que si no hubiera visto aquel video jamás habría despertado ante la realidad que hay más allá de la que estamos viviendo, y que la posibilidad de que Arnau en otra realidad no esté enfermo (porque lo está aunque no me guste reconocerlo) puede llegar a convertirse en la nuestra...Gracias.

jueves, 14 de octubre de 2010

Teràpies: Què hi ha? Què fa el meu fill? Què en penso?.....i Heart and Soul.

Què hi ha?

Aquesta entrada és gaire bé una opinió personal. Vull parlar de les teràpies que hi ha actualment, però segurament m’en deixaré moltes, doncs no les conec totes i a més, segur que sempre hi ha diverses maneres d’enfocar-les i treballar-les.

Per a mí, les teràpies es poden divider en tres tipus, i no vull dir de cap si és o no alternativa, doncs crec que no agrada gaire als terapèutes i professionals que les desenvolupen i per axió respetarè el seu desig majoritàri.

. De tipus físic; que englobaria:  Recuperació amb fisioteràpia, natació, equinoteràpia, psicomotricitat i totes aquelles que utilitzen el cos com a eina de treball.
. De tipus intern (conecten la part física amb la part psíquica): musical, artística i teràpies amb logopèdes, optometristes de comportament, etc.
. De tipus emocional: treball amb psicòlegs i psiquiatres.

Què fa el meu fill?

El meu fill te covertes dues d’aquestes teràpies. La de tipus físic:

-           psicomotricitat: Que haig de dir que no hagi dit abans de la Laura? Doncs podria no acabar mai de parlar-ne bé. Gràcies a ella el meu fill a guanyat en seguretat i quan a l’escola els fan també una mica de psicomotricitat ell sent que és el “rei del mambo”. Treballen el cos de manera “gruixuda” i “fina”, fent que adquireixi destressa en els dos aspectes. Disfruta de la classe i s’ho passa bé.
-           natació: aquí es treballa la psicomoticitat fina i gruixuda també. Es practica la resistència a l’aigua enfortint els musculs.
-           equinoteràpia: sobretot noto enfortida la seva seguretat en el moviment, i com ja he dit a l’entrada de les sessions amb el cavall, sento que se sent fort i poderós.

Aquestes teràpies no només estàn fent fort físicament al meu fill, també l’estàn tornant més conscient del seu cos, dels perills, del que és o no és capaç de fer i per descomptat influencien en la seva actitut.

També té teràpia emocional amb el psicòleg  Aquí el comportament del  meu fill és objecte d’estudi per esbrinar que falla i com és pot sol.lucionar, Veritablement continuo sense saber-ne gaire cosa, però sé que fan molts jocs en principi per millorar la seva indepèndencia, o al menys aixó és el que he deduït.

Què en penso?

Pertant, la part que uneix la psíque amb el cos no està sent tractada i és el que des de el meu punt de vista manca i espero que els terapeutes , mestres i meteges que el meu petit té al voltant seu  estiguin d’acord en que hem de trobar una sol.lució.
I per acabar, diré que en penso de les teràpies. De les físiques n’estic contenta i les recomano al cent per cent. No he pogut trobar millors persones per fer front a les mancances del meu fill.

De les emocionals ja coneixeu la meva opinió. Espero una propera reunió amb el psicòleg i potser acabar de parlar de coses que per a mí van quedar a l’aire. Continuo pensant però, que sempre, sempre, la relació entre els professionals que tracten els fills i els pares d’aquests nens ha de ser fluida i bona, i sino és així doncs potser és millor deixar-ho estar, però tot i aixó, no perdo l’esperança de que parlant la gent  s’entent, sempre i quan les dues parts estiguin disposades a fer-ho, doncs la veritat és que m’agradaria poder escriure el nom del psicòleg de la mateixa manera que escric el dels altres terapèutes.

Pel que fa a les teràpies que jo anomeno internes, diré que amb les persones que n’he parlat m’han explicat molt bé en que consisteixen, i qué en l’artística i la musical però hi ha una cosa amb la que no hi estic d’acord, i és que sembla que alguns terapeutes no tenen en compte el diagnòstic del nen per fer el treball. A mí em sembla que el millor és un terme mig, ni s’ha d’estar constament estigmatitzant al malalat ni s’ha d’oblidar que té una malaltía i que de vegades el fet de deixar-lo molt lliure el pot fustrar en veure’s incapaç de fer una acció sense ajut.




Les teràpies han de tocar el cor i l'ànima.  







Video trobat a youtube.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...