Somriu

Avui he escoltat per la ràdio una versió de Love of Lesbian i Sidonie, de la canço d’en Michael Jackson Smile. La verittat és que em quedo amb les dos versions, però poso la catalana perquè els hi ha quedat molt bé.

I he decidit trastejar pel youtube i penjar-la al bloc, perqué avui tinc ganes d’explicar coses del meu fill. De dir com salta ja des de fa temps amb els dos peus (ei! no molt amunt però salta). I de la por que m’agafa quan em diu que té mal de cap (que no és que li passi molt sovint, de fet un  parell de mals de cap, però és clar, amb tot el que pot arribar a ser causa de l’apraxia la veritat és que se m’encongeix el cor). I també de la seva primera carta d’amor, amb només 4 anys, després de passar tot el día a la piscina amb un grup de gent on hi havia una nena estupenda de 10 anys que va jugar amb ell i el va entretenir molt, i en quan vàrem arribar a casa em va dir (encara no havíem sortit de l’ascensor) que li volia escriure una carta a la nena per ser la seva amiga i que al final havía de posar: “Con cariño (i el seu nom)". No sé d’on va treure la idea la veritat, ni d’on va sortir aixó de “Con cariño” en castellà, però segurament ho ha vist en alguna peli de dibuixos. El cas és que hem escrit la carta i ell m’ha ajudat, fins i tot gargotejant el nom de la nena en el sobre (de color rosa a joc amb la carta). Per cert, la nena es diu Laura, com la seva fisio i una ajudant de les profes de l’escola  que també és un encant....deu ser que aquest nom té quelcom de màgic pel meu fill.

Bona nit!