He descubierto que todo lo que pasa acaba teniendo sentido. En la apraxia y el síndrome de joubert los cilios que están en los microtúbulos juegan un papel muy importante. Hace tiempo mientras veía y escuchaba algo que yo consideraba puro entretenimiento escuché las palabras microtúbulos y física cuántica alojadas en un entorno que, aunque sanitario, hablaba de muerte y estaba alejado, supuestamente, de las enfermedades raras,Fuí consciente de que si no hubiera visto aquel video jamás habría despertado ante la realidad que hay más allá de la que estamos viviendo, y que la posibilidad de que Arnau en otra realidad no esté enfermo (porque lo está aunque no me guste reconocerlo) puede llegar a convertirse en la nuestra...Gracias.

sábado, 6 de noviembre de 2010

Teràpies: Teràpia Aquàtica

Background
1 -Una mica d’història:
La teràpia aquàtica propiament va nèixer fa milers d’anys, ja a l’antiguitat, gregs, romans i altres civilitzacions coneixien els beneficis curatius de les aigues, i a més, cal afegir que depenen dels minerals podien proporcionar alivis a determinades afeccions.
Més endavant, van sorgir les teràpies amb psicomotricistes, terapeutes i fisioterapeutes, en les que el pacient va exercicis dins l’aigua amb algú que el dirigeix i l’ajuda, depenent del tipus de dolència que pateixi.
D’estudis se n’han fet molts, però tots basats en casos particulars, aixó vol dir que no hi ha un estudi d’aquests que agrada tant als científics i demostri en un 100% que la teràpia aquàtica es un veritable tractament. Però com he dit, hi ha molts metges que han vist grans millores i evolucions en els seus pacients en fer exercicis a l’aigua.
Per aquest motiu, tot i no haver un justificació, molts terapèutes la recomanen, i jo, com a mare d’un nen que rep aquest tipus de tractament, puc dir que en el meu cas estic veient una millora qualitavita en el meu petit, que té més força i més seguretat, sobretot a l’hora de caminar en terrernys extranys (gespa, fang, sorra...), gràcies a  l’aigua, i per descomptat a les terapèutes que li han practicac la teràpia. I aixó és molt important, no val qualsevol monitor o monitora de natació, la persona que imparteixi la teràpia ha de ser algú qualificat i amb coneixments molt amplis i titualcions.
Ara per ara, es continuen fent estudis per arribar a demostrar els beneficis de l’aigua en les persones.

2 -Què fa i com actúa la teràpia aquàtica?:

Amb els exercicis de contacte amb l’aigua, es reforça la musculatura. Els beneficis però, s’obsreven a diversos nivells, motrius, neurològics i psicològics.

En la pàgina web de “terapéuticas acuáticas”, es resumeixen els beneficis basats en principis físics, aquells que s’estudiaven fa anys a la EGB, i són els següents:

-          PRINCIPIA DE FLOTACIÓ O D’ARQUÍMES:  El cos sumergit dins l’aigua exerceix una força vertical i ascendent que es igual a la quantitat l’aigua desallotjada per aquest cos i amb sentit oposat a la grabeta. Per exemple: si en fregar plats en una pica plena d’aigua enfonsem un got, veurem que surt aigua cap amunt i a més notarem amb la mà amb la que subjectem aquest got una força cap a dalt. Aixó és beneficiós per reucperar lesions musculars i articulars.
-          PRINCIPI O LLEI DE PASCAL: Un cos submergit exerceix una pressió sobre si mateix en totes direccions i la magnitut d’aquesta pressió augmenta conforme es va submergint. Per exemple, si el got anterior el continuem enfonsant dins la pica, la pressió que fa aquest got cada cop és més intensa a mesura que el baixem dins l’aigua. Aixó afavoreix la circulació i el tractament d’inflamacions no infeccioses.
-          PRINCIPI HIDRODINÀMIC: En tractarse l’aigua d’un mitjà viscós, el fet de fer resistència ens permet augmentarla conforme augmentem els moviments i tinguem més superfície de contacte amb l’aigua. Per exemple, si movemt el got per la part superficial de la pica, roçant l’aigua notarem que gairebé llisca, però si el movemt enfonsant-lo una mica més i movent la nostra mà més ràpidament notarem que hi ha una mena de força que ens farà “pessigolles” a la mà, som si fessim peses en un gimnàs. Aixó és bó per recuperacions progressives, doncs aquest tipus d’exercicis han de ser supervisats i s’han de realitzar conforme passen les sessions.

3 -Què s’en espera de la teràpia aquàtica?

Hi ha moltes pàgines web (més avall us posaré tots els links dels que he extret la informació i que he llegit), on s’expliquen les experiències i conclusions de fisioterapèutes. Per exemple, Eva Cirera, de “el bloc de Sant Tomaàs”, ens diu que la teràpia “ ens proporciona un medi de treball diferent i efectiu per tal de dur a terme la rehabilitació funcional en gairebé totes les patologies que tracta la fisioteràpia”

4 -Variants de la teràpia a l’aigua:

Actualment, en alguns llocs, es realitzen teràpies convinades amb dofins, doncs aquests animals han demostrat un vincle especial amb l’ésser humà ( tal i com va el món no se si ens ho mereixem els adults, però els nens si), i s’han observat millores importants en pacients que pateixen sindromes, malalties i transtorns emocionals, neurològics i físics. Potser aquestes teràpies amb animals són cares, però pel que he vist i probat val la pena reclamar ajuts a l’administració i sobretot exigir que tots els nens les puguin fer.
El meu fill no en fa amb animals, doncs a Barcelona no hi ha teràpìa aquàtica amb dofins i només la fà amb una entranadora qualificada, però a València i a les Canaries tinc entés que hi ha centres meravellosos on els nens i altres persones es beneficien molt.

També he trobat que les teràpies aquàtiques, combinades amb técniques de massatges orientals, i filosofía, han mostrat millora en determinats casos, com per exemple el WATSHU, un tipus de massatge a l’aigua.

5 - I ara us poso els links de totes les pàgines consultades i de les que he extret informació i text per fer aquesta entrada.

- wiki : psicomotricidad
  WIKI PSICOMOTICIDAD ACUÀTICA



- Watshu

- teràpia amb dofins




foto: free digital images

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...